Cites documentals i fonts: c. del Rector Centena
"...però en 1645 tingueren millor èxit les per sis vegades repetides gestions, tota vegada que el pare Provincial acceptà l'oferiment d'edificar-los un convent per a dotze caputxins, amb les armes de la vila, i l'almoina de quatre sous diaris per a cada un i vint quartans d'oli per a la llàntia de l'església, demanant que els consellers fossin protectors o patrons del convent. Rebuda amb general aplaudiment aquesta nova, sortiren a recollir almoines set veïns dels més notables, els quals reuniren en una sola tarda mil lliures, que foren emprades en les primeres despeses per a construir el convent i l'església, de manera que el dia 21 de maig del mateix any el Rector D. Antoni Pau Centena, qui va prendre una part principal en aquest assumpte, pogué ja posar la primera pedra de l'edifici." (p. 96-97)
"En aquesta llarga i trista temporada de pesta, van ressaltar les virtuts del rector de la vila Antoni Pau Centena qui no va deixar un moment la població, assistint a malalts i moribunds,..." (p. 229)
1645: "21 Mayo. El Reverendo Rector Antonio Pablo Centena puso la primera piedra, y plantó la Cruz, para el nuevo Convento de Capuchinos. [...] Y finalmente, allanado todo, en este día se puso la primera piedra y plantó la Cruz el Reverendo Rector Antonio Pablo Centena, Rector de esta parroquial, el qual se portó con grande animosidad y zelo prudente para esta fundación, fomentada por muchos de la parte más sana de nuestros vecinos, oponiéndose no pocos que con tenaz empeño la contradecían, de lo que se originaron fuertes disgustos y pesadumbres al Reverendo Rector por espacio de 7 años." (p. 79)
"Antoni Pau Centena Vilallonga dels Monts, 1616 - Barcelona, 1691 S'inicià en els estudis a la seva vila i posteriorment estudià a Camprodon. Continuà els seus estudis a les universitats de Perpinyà, València, Barcelona i Salamanca i s'especialitzà en sagrada teologia. L'any 1643 va rebre els Sagrats Ordes i seguidament regentà la rectoria d'Orpí. Fou rector de la parròquia de Sant Feliu del 1644 al 1654, any en què se n'anà a Roma. La seva estada a Sabadell coincidí amb guerres i epidèmies i no deixà mai d'assistir els afectats. Féu possible la vinguda d'una comunitat de frares caputxins, que fundaren el primer convent que hi hagué a Sabadell. Va morir l'any 1691 quan era canonge de la seu de Barcelona."